És molt probable que tots hagim sentit de l'Anticrist, aquest personatge que en els darrers temps s'aixecarà a l'esfera política mundial i després de portar una suposada pau mundial es declararà a si mateix “salvador del món”, demanant fidelitat i honra a la seva persona. Al llibre d'Apocalipsi veurem més sobre aquests esdeveniments, però a la Paraula de Déu no només es parla d'un anticrist, sinó d'anticrists en plural. A qui es refereix l'apòstol Joan quan parla dels anticrists? Com la paraula indica, aquestes són persones que neguen Crist i alhora desitgen per a ells mateixos tot allò que a Crist li pertany. Deixa'm explicar.
Aquests procuren per tots els mitjans desfer-se de la idea del Déu de la Bíblia, per crear ells la seva pròpia idea de la deïtat. D'aquests n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà molts a la història de la humanitat. Recordem els emperadors romans que es declaraven a si mateixos déus. Neró va matar centenars de cristians als circs i a la foguera perquè honraven Crist i no a ell. Com aquest n'hem tingut molts en la curta història de la humanitat. Però aquests personatges, encara que no tinguin renom mundial o una gran influència, continuen existint. Joan els identifica de forma senzilla al 2:22* “Qui és el mentider, sinó aquell qui nega que Jesús és el Crist? Aquest és l’Anticrist, que nega el Pare i el Fill”.
Aquestes persones neguen el Pare i el Fill, i viuen segons la seva pròpia mentida. Alguns miren al cel i diuen “si Déu existeix…..” Déu ja ha dit que existeix; no hi ha base per negar aquesta realitat. Com a creació seva, hauríem de poder identificar-lo, sentir-lo, i acceptar-lo, però no obstant això, ens permetem el luxe de qüestionar-ne l'existència. Fins i tot molts afirmen que hi ha d'haver “alguna cosa” que governi l'univers, deixant lloc éssers extraterrestres que puguin controlar el nostre destí. Aquest pensament és clarament “antiDéu” i “anticrist”.
També hi ha aquells que diuen que creuen en Déu, però no creuen en el Fill, el Salvador del món, Déu encarnat. Menyspreen la seva deïtat i el releguen a un segon pla. Aquests també són anticristos segons el verset. “Tothom que nega el Fill, tampoc té el Pare. El qui confessa el Fill té també el Pare.” És innegable que l'un ve amb l'altre, i són indivisibles. Un pot anar predicant pels carrers que creu en Déu i negar la deïtat de Crist, però la Bíblia és clara pel que fa a això; aquesta persona no té el Pare, viu enganyada i enganyant, i és, al cap I a la fi un anticrist, perquè nega la veritable identitat de Crist. Això no ho dic jo per jutjar ni insultar ningú; és la Paraula de Déu.
Joan ja advertia els cristians del primer segle amb aquestes paraules: “Fillets, ha arribat la darrera hora. Heu sentit a dir que vindria un anticrist, i ara molts s’han tornat anticrists; d’això intuïm que ja som a la darrera hora. Si bé han sortit d’entre els nostres, en realitat no eren dels nostres, perquè si haguessin estat dels nostres, s’haurien mantingut amb nosaltres, però això ha passat perquè es vegi que no tots són dels nostres. Vosaltres, en canvi, teniu una unció que ve del Sant, i tots teniu el coneixement.” 1 JOAN 2:18-20*.
Si ells podien reconèixer que estaven en els darrers temps, com més nosaltres, vint segles més tard. Ja hem dit que Déu espera pacientment perquè aquells que hagin de ser salvats vinguin al coneixement de Crist, però els que tenim l’esperit sant en nosaltres podem discernir per la Paraula entre aquells que són de Déu, i aquells que el neguen, ja sigui en paraula o en fets. Al capítol 4 descriu l'esperit dels que són “anti-Crist” perquè puguem identificar-los: “En això podeu comprovar si la inspiració és de Déu: tota inspiració que reconeix que Jesucrist ha vingut com a home, prové de Déu, i tota inspiració que no reconeix Jesús, no prové de Déu; i això és distintiu de l’Anticrist. Vau sentir a dir que era a punt de venir. Doncs ara ja és al món.” 1 JOAN 4:2-3*.
“Qui és el mentider, sinó aquell qui nega que Jesús és el Crist? Aquest és l’Anticrist, que nega el Pare i el Fill.” 1 JOAN 2:22*.
Per al Senyor la veritat és extremadament important, perquè Ell és La veritat (Joan 14:6). El mateix apòstol ens recorda al capítol dos de la primera carta que “cap mentida procedeix de la veritat.” Si Déu és Veritat, i la seva Paraula és Veritat, allò que es desvia de la veritat és lògicament mentida.
No visquem a la mentida, fent per a nosaltres déus falsos, negant el Pare i el Fill. Encara més, no caiguem a l'error de creure que això és una veritat relativa, que cadascú pot decidir si és certa o no. Una veritat discutible, per definició, no és pas veritat. Vivim en un món on la relativitat regna, però aquest és el món del qual Déu ens adverteix que no pertanyem si hem confiat en Crist.
Creiem en l'Absolut, el Déu de l'Univers, i la Paraula és Veritat, com Ell és Veritat. Qualsevol desviació d'aquesta afirmació, segons les paraules de l'apòstol, són anticrist. Joan ens anima en els versets 24-25 del capítol 2: “Pel que fa a vosaltres, manteniu dintre vostre allò que heu après des del principi; si allò que heu après des del principi ho manteniu en vosaltres, també vosaltres us mantindreu en el Fill i en el Pare. Precisament, la vida eterna és la promesa que ell ens ha fet.” 1 JOAN 2:24-25*.
Creus això? Siguem llums en aquest món que apuntin a la veritat, al Crist, perquè tothom que en Ell cregui pugui gaudir de la promesa de la vida eterna amb el Pare i amb el Fill.

* BEC: Bïblia Evangélica Catalana