Al capítol 4 de Gàlates, Pau lamenta que la relació que havia tingut amb els creients de Galàcia s'havia deteriorat, i els que en el passat havien admirat l'apòstol i l'havien ajudat en la seva debilitat física, ara el menyspreaven. Al verset 16* Pau pregunta als gàlates: '¿És que m’he guanyat la vostra enemistat per dir-vos la veritat? '
És probable que alguna vegada per dir la veritat a algú, acabem perdent la relació; i és que la veritat fa mal. La veritat ha de ser dita, però amb molt de compte, perquè encara que es busca el moment adequat i es mesuren les paraules, és possible que la reacció rebuda després de dir la veritat no sigui la que voldríem. Pau havia deixat clar que la llei jueva havia estat donada al poble jueu a través de Moisès, com vam veure a l'Antic Testament. Al capítol 3 veiem que el propòsit de la llei era mostrar la santedat de Déu i el pecat dels humans, ja que ningú no és capaç de complir fidelment tota la llei. Quan no hi ha normes, no hi ha infracció, però quan s'estableix una normativa, tota desviació és identificada. Si no hi hagués una llei que limités la velocitat a la carretera, no hi hauria multes per excés de velocitat. Sense la presència d'una llei que prohibeixi fumar en un espai públic, ningú no podria cridar l'atenció a qui encengués una cigarreta. Si no tinguéssim una llei que exigeix ​​l'ús del cinturó de seguretat, no portar-ho seria optatiu. Les lleis, per tant, fan que el que és prohibit o exigit, segons sigui el cas, defineixi el que és acceptable o el que està malament.
Els jueus, com passa a molts de nosaltres, imaginaven que podien mostrar superioritat si complien les normes millor que un altre. Seguint aquest pensament, quan Déu presenta la salvació per gràcia, com un regal immerescut impossible d'assolir per obres, podem continuar pensant erròniament que les nostres obres ens poden donar gràcia davant de Déu. Aquests cristians jueus de Galàcia, havent estat rescatats de la condemnació de la llei, encara insistien a sotmetre's a lleis d'higiene, menjar i ritus. No sent això necessari, els apòstols no posaven pegues, entenent que seguir la llei no era incorrecte. Tanmateix, aquests cristians jueus imposaven els seus principis als gentils que mai no havien guardat aquestes lleis. Veien qualsevol que no seguia les seves normes com a inferiors a ells, i jutjaven jueus i gentils, i fins i tot a ells mateixos s'aclaparaven, imposant aquelles coses de què Déu els havia lliurat. La circumcisió era una pràctica per la qual hi havia divisió. A la llei jueva, els nens eren circumcidats al vuitè dia, seguint el ritu jueu. Quan un home no jueu es convertia a l'evangeli, els jueus esperaven que fossin circumcidats. Per això Pau els diu a Romans i aquí també que la circumcisió no porta salvació. Diu a Gàlates 5:6* 'De fet, en Crist Jesús, no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la fe, que es fa activa en l’amor. '
I els exhorta al verset 1:'Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge. 'GÀLATES 5:1*.
Si ets lliure de la llei per Crist, no et lliguis a aquelles coses de què has estat alliberat. Aquest és el missatge de Pau als gàlates i a nosaltres també.
Això no és una llicència perquè cadascú faci segons li sembli, sinó per recordar que la nostra salvació depèn de Crist, i és un regal de gràcia. El cristià agraït fa bones obres, però no pas per merèixer favor, sinó per mostrar i compartir allò que ha rebut de Déu. Això ho veiem a Gàlates 5:13-14*, on diu: 'Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excusa per a les inclinacions carnals; al contrari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.” 'GÀLATES 5:13-14*
Si som lliures per estimar i fer el bé, exercim la llibertat que Déu ens ha donat i deixem que flueixi cap a aquells que ens envolten, parlant la veritat en amor, rebent la veritat amb agraïment i fent el bé els uns amb els altres.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana