On eres el 17 d'agost del 2017? Segur que aquell dia et vas fer aquesta pregunta i segurament també la vas fer als teus familiars, als teus amics. On eres quan va passar?

Aquell dia, el 17 d'agost, van haver-hi els atemptats de les Rambles que ens van colpejar aquí, als nostres carrers, als llocs que coneixem, pels quals passem cada dia, i 9 anys després d'aquests fets, arriba als cinemes la pel·lícula Cronos.

La pel·lícula, dirigida per Fernando González Molina, explica les 124 hores posteriors als atemptats, centrant-se en l'operatiu policial Cronos i en la cursa per localitzar els responsables.

La pel·lícula no vol explicar per què va passar. No vol fer una investigació sobre les causes ni explicar totes les conseqüències; vol explicar la investigació fins que troben l'últim terrorista.

La pel·lícula no vol explicar per què va passar. No vol fer una investigació sobre les causes ni explicar totes les conseqüències. Vol explicar la investigació fins que troben l’últim terrorista.

La pel·lícula està dividida en dues parts. La primera part és especialment tensa, amb un desplegament policial impressionant i una gravació als espais reals que fa que tot sigui encara més proper.

Perquè quan veus Barcelona, Cambrils o Ripoll a la pantalla i saps que va passar, és impossible no connectar-hi, no reconèixer-te per allà passejant. Ara bé, quan la pel·lícula entra en els dies posteriors, el ritme baixa. És necessari per explicar l’operatiu, però a mi m’ha semblat una mica llarg.

I aquí també trobo el principal problema de Cronos. Es queda una mica curta a l’hora d’explicar què queda després dels atemptats. Les famílies hi són i hi ha una certa dimensió política i institucional, però tot queda en un segon pla.

Entenc que la pel·lícula ha triat centrar-se en la investigació policial, però jo crec que podria haver anat una mica més lluny.