Contatti
Info
Les notícies del disctricte de Gràcia.
Episodi & Post
Episodi
Post
28 SET 2026
25 SET 2026 · La pròxima sessió del cicle Imprescindibles del Cinema Esverdi recuperarà Memento, un dels primers llargmetratges de Christopher Nolan i una de les obres més prestigioses de la seva filmografia. La pel·lícula es podrà veure el dijous 1 d’octubre, a les 20.30 h, a la sala C del Verdi Park, en una nova oportunitat per gaudir dels clàssics del setè art en pantalla gran.
Després de l’impacte de la recent versió de L’Odissea dirigida per Nolan, el cicle ha volgut recuperar aquest títol de l’any 2000, considerat una de les obres més singulars dels inicis del cineasta.
Memento està protagonitzada per Guy Pearce, conegut també per L.A. Confidential i Les aventures de Priscilla, reina del desert, i per Carrie-Anne Moss, popular sobretot pel seu paper a la saga Matrix.
La pel·lícula explica la història d’un home que pateix una forma d’amnèsia que li impedeix crear nous records. Després d’un trauma, és incapaç de retenir els esdeveniments recents: pot recordar el que ha viscut abans de l’accident, però oblida ràpidament allò que acaba de passar. Malgrat aquesta limitació, inicia una investigació per descobrir qui va assassinar la seva dona.
Per avançar en la investigació, el protagonista recorre a fotografies, notes i tatuatges que li permeten deixar constància de les pistes que va descobrint. Aquest plantejament dona lloc a una narració especialment complexa, amb un muntatge elaborat i una estructura que convida l’espectador a reconstruir els fets i a plantejar-se diferents interpretacions.
La sessió inclourà una presentació inicial i un col·loqui posterior, en què es comentaran els diferents aspectes de la pel·lícula i les seves possibles lectures. Memento va ser nominada als Premis Oscar al millor guió original i al millor muntatge, i va rebre també el Premi de la Crítica al Festival de Sitges.
Com és habitual en les sessions del cicle, Vinsinfinits.cat convidarà els assistents a una copa després de la projecció.
Les entrades tenen un preu de 4,90 € per al públic general i 3,90 € per als Amics del Verdi.
23 SET 2026 · Des de Ràdio Gràcia i El Toc Escapulat, us oferim la presentació de Luis Blanco, nou entrenador del primer equip masculí del Club Esportiu Europa, i de Marc Fabre, director tècnic del club.L’acte compta també amb la presència del president del Club Esportiu Europa, Héctor Ibarra.
22 SET 2026 · Del 22 de setembre al 18 d’octubre, el teatre tornarà a situar Gràcia al centre de l’actualitat cultural amb Júlia, 15 anys més tard. La directora brasilera Christiane Jatahy revisita al Lliure de Gràcia el muntatge de La senyoreta Julia, d’August Strindberg, estrenat fa 15 anys.
En aquesta nova proposta, però, la història es trasllada a l’any 2026 i es reinterpreta des de la realitat social, política i geogràfica catalana. Una nova mirada sobre el clàssic que també recupera l’eco del mític muntatge de Fabià Puigserver, estrenat el 1985. La proposta està protagonitzada per Júlia Genís y Moha Amazian.
De les arts escèniques passem als llibres. L’editorial gracienca Alrevés recupera El proxeneta, de Mabel Lozano, una obra que torna a l’actualitat perquè és la base de El Castillo, la nova sèrie original de Movistar Plus+. La recuperació editorial posa novament sobre la taula el treball de Lozano al voltant del negoci de l’explotació sexual i les seves estructures de poder.
La iniciativa és també una oportunitat per reivindicar el paper de les editorials independents de Gràcia i la seva aposta per llibres capaços de generar debat i reflexió.
I per als amants de la música popular catalana, hi ha una cita destacada: el divendres 2 d’octubre, l’Auditori Jordi Fàbregas acollirà Tots anem en tramvia, Bèstia 50 anys, un concert de celebració dels 50 anys de Bèstia, el treball emblemàtic d’Oriol Tramvia, enregistrat l’any 1976 a la sala Zeleste.
El concert és una coproducció de Gràcia Territori Sonor i Tradicionàrius i comptarà amb una banda creada especialment per a l’ocasió, diversos col·laboradors i músics convidats i, evidentment, amb el mateix Oriol Tramvia.
I és que la cultura del districte no passa només pels grans escenaris. Les biblioteques de Gràcia, La Sedeta, l’Espai Jove La Fontana, el CAT Tradicionàrius i la resta d’equipaments públics mantenen viva una programació que acosta llibres, exposicions, música i activitats culturals de proximitat.
21 SET 2026
14 SET 2026 · Hola, què tal? Soc l’Eduard de Vicente i em complau anunciar-vos que dijous, dia 17, inaugurem la nova temporada dels Dijous d’Imprescindibles dels https://barcelona.cines-verdi.com/. Ja sabeu, una oportunitat única per gaudir dels clàssics del setè art amb pantalla gran.
I per començar, conmemorem el 55è aniversari d’una obra mestra tan admirada com polèmica. Es tracta de La naranja mecànica, que va estrenar Stanley Kubrick l’any 1971 a partir de la novel·la del britànic Anthony Burgess i protagonitzada per Malcolm McDowell.
El film se centra en una banda juvenil que provoca el pànic a Londres amb els seus constants atacs violents a ciutadans indefensos. El seu líder és un noi molt agressiu que desenvolupa així la seva vessant més salvatge.
La pel·lícula va ser prohibida a la Gran Bretanya una estona després de l’estrena perquè va provocar que alguns joves imitessin els personatges, i no es va poder tornar a veure a les sales d’aquest país fins al 1999.
Una altra anècdota curiosa és que es va adoptar aquest títol, La naranja mecànica, per definir la selecció holandesa del Mundial del 1974, la que liderava Johan Cruyff. Aquest sobrenom se li va posar pel color de la seva samarreta i per la precisió i sincronització del seu joc.
Podrem veure La taronja mecànica dijous 17 de setembre a les 20.30 hores, a dos quarts de nou, a la sala 1 del Verdi, per tal que la pugueu degustar a la seva plenitud. Com de costum, hi haurà una presentació i un col·loqui posterior, i el preu és molt baratet: 4,90 € per al públic en general i 3,90 € per als Amics del Verdi.
14 SET 2026 · Avui us vull recomanar una obra absolutament imprescindible, Persèpolis, de Marjane Satrapi, i em sembla especialment bon moment per parlar-ne perquè fa poques setmanes hem sabut la mort de la seva autora, una notícia que ha commogut moltíssim el món cultural.
De fet, s’ha explicat que estava profundament afectada per la mort del seu marit, i inevitablement això ens porta a una pregunta molt humana: es pot morir algú de pena? No ho sé, o potser sí, d’alguna manera. Però el que sí que sé és que Satrapi va ser una autora extraordinària, capaç d’explicar el dolor, la por, la pèrdua i l’exili sense perdre mai ni la intel·ligència ni l’humor.
Si no la coneixeu, Persèpolis és la història autobiogràfica de la mateixa autora, on explica la seva infantesa i adolescència a l’Iran durant la Revolució Islàmica i la guerra, i després la seva experiència a Europa. Però no us imagineu un llibre distant sobre geopolítica, al contrari, perquè el que fa tan gran aquesta obra és que et permet entendre un país a través dels ulls d’una nena rebel, curiosa, contradictòria i tremendament humana.
I crec que precisament ara és molt bon moment de llegir Persèpolis, perquè quan escoltem parlar de l’Iran massa sovint ho fem des de la simplificació: governs, conflictes, amenaces, bàndols, ells i nosaltres. Però aquest llibre et recorda una cosa molt important: darrere dels titulars hi ha persones, adolescents que escolten música prohibida, famílies que discuteixen a taula, gent que té problemes amb els seus fills, gent que té por, que estima i que, en definitiva, només vol viure.
En aquest sentit, Persèpolis em recorda una mica una altra obra imprescindible, Maus, d’Art Spiegelman, aquella novel·la gràfica extraordinària escrita pel fill de dos supervivents dels camps de concentració nazis. Són llibres molt diferents, però tots dos tenen una cosa en comú: converteixen la història en experiència humana i, quan això passa, deixes de mirar els conflictes des de la distància.
De fet, pensava també en aquella idea tan potent de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol: com més coneixem allò que considerem l’enemic, més descobrim fins a quin punt ens hi assemblem. I la literatura, quan és bona, fa exactament això: ens obliga a mirar més de prop i a entendre allò que, d’entrada, pot semblar-nos llunyà.
A més, Persèpolis té una altra virtut enorme, i és que la podeu recomanar fins i tot a aquella gent que diu: «Però això és un còmic?». Perquè és molt més que això: és memòria, és història, és identitat i és, sobretot, una lliçó enorme d’empatia.
I ara que Marjane Satrapi ja no hi és, potser és un molt bon moment per descobrir-la, o simplement per tornar-la a llegir.
14 SET 2026 · La https://www.instagram.com/lacarinyetacuina/ ens porta a la Tasca Japonesa WAKASA 3.0. Travessar la porta de Tasca Japonesa Uwakasa 3.0 és, gairebé de cop, fer un petit viatge al Japó. Un espai íntim i acollidor on la tradició, el producte i la passió per la gastronomia japonesa es troben en cada detall.Al capdavant de la sala hi ha Natsu, una amfitriona excepcional que rep els comensals amb un gran somriure i una calidesa que fa sentir-se com a casa. Explica cada elaboració amb passió, transmetent un profund respecte per la tradició i per les arrels del seu país. La seva manera d’acompanyar l’experiència converteix cada plat en una petita història. A la cuina, Taka treballa amb concentració i precisió. Cuiner autodidacte, defensa una filosofia basada en dues premisses essencials: producte i tècnica. El resultat és una cuina japonesa honesta, sense artificis, que busca portar a taula l’essència del Japó en cada elaboració.La carta recorre alguns dels grans clàssics de la gastronomia nipona: nigiris, makis, sashimis, gunkans, d’amburí i moltes altres propostes, elaborades amb cura i respecte. I, entre les seves senyes d’identitat, hi ha també una salsa secreta capaç de provocar més d’un “uau”.Per això, encara que val la pena donar una ullada a la carta, el millor consell és deixar-se portar per Natsu i Antaka. Posar-se a les seves mans és confiar en una experiència gastronòmica pensada per gaudir, descobrir i assaborir el Japó mos a mos.I encara hi ha un últim detall que completa l’experiència: el sake, un món fascinant que a Uwakasa també té el seu espai i que convida a continuar descobrint la cultura gastronòmica japonesa més enllà del plat.
10 SET 2026 · Avui us vull recomanar La mujer de Judas, d'Aro Sáinz de la Maza, una novel·la inquietant que, des de les primeres pàgines, aconsegueix instal·lar en el lector la sensació que alguna cosa no acaba de funcionar, encara que sigui difícil saber exactament què.
La història arrenca amb una escena especialment potent: en Javo observa els seus veïns des d’un altell amb un rifle amb mira telescòpica. No dispara, però apunta, espia, vigila i jutja. Aquesta obsessió per les persones que l’envolten contrasta amb la vida que transcorre a la planta de sota, on la seva dona, la Mara, viu il·lusionada les últimes setmanes abans del naixement de la seva filla. Entre tots dos, però, hi ha una esquerda cada vegada més evident, una sensació que alguna cosa grinyola i que fa que el lector desconfiï des del primer moment.
En Javo és, precisament, un dels grans atractius de la novel·la. És un personatge fascinant i profundament inquietant, amb una relació complexa amb la violència, el fracàs, les persones que l’envolten i, sobretot, amb la maternitat. L’embaràs de la seva dona desperta en ell una barreja de por, ressentiment i rebuig que resulta difícil d’explicar i que va adquirint cada vegada més pes a mesura que avança la història.
Sáinz de la Maza construeix així una tensió psicològica constant, basada més en l’atmosfera i en la percepció dels personatges que no pas en l’acció. Un bon exemple són les misterioses trucades telefòniques que rep la parella. Sempre passen el mateix: sona el telèfon i, quan contesten, a l’altra banda pengen. Una situació aparentment insignificant que, per la seva repetició, acaba convertint-se en una font de neguit i fa créixer la sensació que algú els observa o que hi ha alguna cosa que desconeixen.
Però La mujer de Judas no és només un thriller psicològic. La maternitat i les ferides que poden deixar els pares també tenen un paper central en la novel·la. Al llarg de la història apareix una pregunta especialment incòmoda: totes les mares fan realment el millor pels seus fills? I si estimar no sempre és suficient? I si, fins i tot estimant, també podem fer mal?
En aquest sentit, la relació d’en Javo amb la seva pròpia mare és fonamental per entendre el personatge. Hi ha un moment especialment dur en què el seu pare li demana que l’ajudi amb ella i li deixa clar que no vol fer passar aquella situació als altres germans. Aquesta decisió obre una qüestió difícil: per què només ell? És l’únic capaç de suportar-ho o és, precisament, l’únic fill a qui ningú ha pensat a protegir?
La novel·la juga constantment amb aquest tipus de preguntes i aconsegueix que el lector senti que darrere de cada situació aparentment quotidiana hi ha alguna cosa més. És un thriller psicològic d’atmosfera, d’aquells que no necessiten grans persecucions perquè la inquietud neix sobretot del que passa dins del cap dels personatges i de la sensació que alguna cosa terrible està a punt de passar.
Per això, si us agraden les històries fosques, els personatges complexos i les novel·les capaces de mantenir un neguit constant fins al final, La mujer de Judas és una molt bona aposta.
8 SET 2026
Les notícies del disctricte de Gràcia.
Informazioni
| Autore | Ràdio Gràcia |
| Organizzazione | Ràdio Gràcia |
| Categorie | Notizie del giorno |
| Sito | - |
| info@radiogracia.net |
Copyright 2026 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
