La Paraula de Déu ensenya una ètica de treball on la remuneració és el resultat de l'esforç. Alhora, alguns textos bíblics mostren un sistema d'ajuda al necessitat. Això no és contradictori. No hauríem de fer servir textos bíblics per defensar un sistema capitalista ni tampoc anar a l'altre extrem per defensar un sistema econòmic social comunista que elimina el principi establert per Déu que diu “Qui no vulgui treballar, que no mengi”.
Pau defineix els principis de prosperitat i generositat als capítols 8 i 9, mostrant-nos un cicle preciós pel qual el nom de Déu és glorificat a través dels recursos que ens dona diàriament i de la generositat dels seus fills cap als quals en un moment donat pateixen necessitat.
Així al capítol 9 trobem els coneguts versets sobre la generositat: “Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria. A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qualsevol obra bona.”2 CORINTIS 9:7-8*. Exemple d'això ho tenim en Crist, de qui llegim al 8:9 “Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.”2 CORINTIS 8:9*.
Aquest principi de generositat va dirigit al qui dona, i no pas al qui rep. Qui rep, ens diu al final del capítol en resposta mostra gratitud, donant glòria a Déu que proveeix per a cadascú. I com llegim en el mateix text, una altra vegada el que ha rebut serà el qui dona, segons sigui prosperat. Perquè Déu ha dissenyat un sistema on aquell que s'esforça i treballa rebrà recompensa per la seva tasca.
Llegim a 2 Corintis 9:6*: “Tingueu present que qui sembra escassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.”
Trobem el principi de la sembra i la sega en diversos textos bíblics. Déu ha ordenat l'univers de manera que, per regla general, aquell que sembra, segarà en correspondència amb allò que ha sembrat. No obstant això, a causa de la caiguda i el sistema fallit amb què hem de viure en aquest món, hi ha èpoques en què una bona sembra no produeix una bona collita. Hi ha moments de crisi que provoquen escassetat, ja sigui a causa del clima, a una crisi sanitària, i fins i tot a la mala administració dels recursos. La veritat és que és molt probable que en algun moment de la nostra vida, passem necessitat. I en aquests moments, Déu ha establert que els que en tenen més, puguin ajudar als qui en tenen menys. Això està organitzat principalment de forma voluntària i entre cristians, no necessàriament organitzat per un govern o un altre.
Pau cita Èxode 16:18 al capítol 8:15* de la seva carta, dient: “Tal i com diu l’Escriptura: Al qui havia recollit molt, no li’n sobrava, i al qui havia recollit poc, no li’n mancava.”
Aquesta frase s'està referint al miracle de provisió de mannà al desert. Els del poble recollien cada dia el que menjarien, i al final del dia, no hi havia restes. Això no ens ensenya que nosaltres no podem o no hem d'estalviar. Tot al contrari. Pau els està parlant en el mateix text quant a les ofrenes amb què ajudaran els qui vindran a predicar i ajudar-los, recordant-los que han de recollir per tenir quan aquests vinguin. Déu premia el treballador fidel, i com podem veure als evangelis, el millor treballador és aquell que inverteix els seus talents per multiplicar els seus recursos. Aquells que millor administrin els seus béns en tindran més per poder beneir els altres.
Pau i altres estaven administrant les ofrenes, i els cristians de Corint podien aportar dels seus recursos per ajudar altres cristians que estaven passant dificultats. Però Pablo els assegura que el repartiment s'està fent honradament i justament. Els diu als versets 13 i 14: “No es tracta d’alleujar els altres passant vosaltres estretors, sinó que, per a mantenir un nivell, en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor compensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat,”2 CORINTIS 8:13-14*.
Devia ser un sistema en què en un moment marcat de necessitat, aquells que poguessin, donessin del que Déu els havia donat; en un altre moment podrien ser aquests darrers els que necessitessin l'ajuda dels altres. A  2 Corintis 9:10-11* Déu ens recorda qui és el que al capdavall proveeix per a cadascú. Diu així: “El qui proveeix de llavor al sembrador i de pa per a menjar, també us proveirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat, a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.”
Déu és el que proveeix la llavor a qui sembra i el pa que menja. Déu és qui multiplica i augmenta els nostres recursos, i ho fa amb generositat. I del que ell ens dona podem utilitzar-ho de manera que porti glòria a Déu. Aquest cicle s'explica en els versets que el segueixen, els quals ens mostren com en donar per suplir les necessitats d'un altre, despertem en aquest agraïment a Déu per la seva provisió, alhora que preguen per aquells que han donat per suplir la seva necessitat .
Demanem a Déu que ens ajudi a ser fidels i agraïts en la situació en què ens trobem en el moment, desitjant donar la glòria a Déu amb tot el que ens dona.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana