Em resulta interessant connectar els darrers versets d'un capítol amb el primer del següent, perquè sovint el pensament continua d'un a l'altre, i ens perdem una benedicció en separar-los. Llegim la transició entre el capítol 5 i el 6 de 2 Corintis*: 'Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d’ell.''Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la gràcia de Déu; '
Hi ha una cançó cristiana titulada “El seu mantell pel meu” en què es canta com Crist es va treure la seva capa de justícia per donar-me-la a mi, i va portar sobre Ell el meu mantell d'injustícia. A la creu hi va haver un intercanvi no equitatiu, en què el meu pecat va ser vessat sobre l'innocent, i la seva santa justícia es va vessar per cobrir el meu mal. Havent rebut aquesta gràcia, la primera frase del capítol 6 m'exhorta a viure de manera que aquesta gràcia de Déu vessada a favor meu no sigui malversada. Si havent rebut aquest intercanvi decideixo viure com si res no hagués passat, estaria menyspreant el sacrifici de Crist a la creu.
Déu va anunciar que el dia de salvació venia, i Pau declara “ara és el dia de salvació” (6:2). Crist va venir i ens ha ofert la gràcia immerescuda de Déu. Ara nosaltres podem gaudir de la justícia de Déu en Crist. És per això que Pau pot dir que viu per sobre dels atacs diaris de la nostra pròpia carn o de les injustes valoracions que qualsevol pogués fer. Als versets 8-10* presenta els contrastos següents: 'Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la gràcia de Déu; a través d’honra i deshonra, de calúmnia i bona fama. Ens tenen per mentiders, i diem la veritat; ens tracten com a desconeguts, tot i que som ben coneguts; ens donen per morts, i ja veieu que som ben vius; ens han sentenciat, però no som executats. Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot. '
Eren col·laboradors de Déu, fins i tot quan alguns els veiessin de manera errònia. Podrien veure'ls com a persones sense honra, podrien tenir mala fama per seguir Crist, podrien pensar que el que anunciaven era fals, podrien patir ignomínia, podrien patir a les seves carns i passar per moments molt tristos, podrien patir escassetat material, però ells sabien que ho posseïen tot, doncs tenien Crist del seu costat. En ell podien gaudir d'honra, bona fama davant Déu, coneguts per Déu, vius i joiosos, enriquint els altres per la gràcia de Déu. Era per això que podien viure, com diu al verset 4 i fins al 7*: 'amb gran resignació; en afliccions, en necessitats, en angoixes, en pallisses, en presons, en tumults, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar; en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer, en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa'
De la mateixa manera, aquesta invitació a col·laborar se'ns ha estès a nosaltres. El mantell de Jesús ha esdevingut el nostre si la justícia de Crist ha esdevingut nostra per la fe. Havent estat fets justícia de Déu en Ell, acceptem ser col·laboradors de Déu, vivint una vida digna de l'obra de Crist al nostre lloc.
Com? Apartant-nos dels mantells d'immundícia que ja hem dipositat als peus de la creu, i vivint a la justícia rebuda al seu lloc. Per això l'apòstol cita les paraules de l'Antic Testament: “nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi passejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.” I segueix: “Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré i us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor Totpoderós.”” 2 CORINTIS 6:16-18*
Quina meravella de pla de vida! Fills del Totpoderós, col·laboradors de la gràcia de Déu a la humanitat. Aquesta és la vida que Déu ens ha donat aquí a la Terra, mentre esperem la glorificació i l'entrada a la vida eterna amb Crist.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana