Si ets com jo, segurament hauràs llegit aquests primers capítols de Levític en diverses ocasions, i cada vegada amb la determinació d'entendre-ho una mica millor, perquè després d'uns quants paràgrafs ja et trobes llegint ràpidament per a arribar a una altra secció. Es necessita molta imaginació per a poder veure el que estaria fent exactament el sacerdot amb l'animal, i molta enteresa per a no sentir-te una mica fastiguejada amb la imatge del sacerdot ruixant sang per l'altar i manipulant les entranyes dels animals. Fins i tot avui dia jo em meravello de veure com un carnisser prepara la carn i penso en el que ocorreria en l'altar diàriament.

Per què necessitàvem tenir nosaltres el llibre de Levític? Què ens pot ensenyar que sigui útil per a les nostres vides avui?

En primer lloc, podem aprendre molt de Déu en veure el tracte que tenia amb el seu poble. Hem vist l'amor i misericòrdia de Déu des del principi de la Bíblia. Hem vist vegada rere vegada que Déu va fer a l'ésser humà per a tenir comunió amb Ell, i l'ésser humà, en els anys d'història que hem contemplat, ha deixat a Déu de costat en múltiples ocasions. I Déu, veient el pecat de l'home, en lloc d’exterminar-lo, ha proposat una manera de restauració d'aquesta comunió en cada situació. Déu vol habitar en una relació amb cadascun de nosaltres.

Déu vol que aquesta relació flueixi en els dies bons i en els dies dolents; en els dies en què estem en comunió amb Déu i en els dies que caiem en pecat. Veiem en els primers set capítols de Levític que Déu va establir ofrenes de gratitud així com ofrenes d'expiació de pecat.

Els sacrificis i ofrenes descrits en Levític donaven l'oportunitat al poble d'Israel de mantenir una relació amb Déu en la qual no hi hagués res que s'interposés entre l'home i Déu.

Hi havia oportunitat d'oferir a Déu ofrenes per a comunicar a Déu gratitud. També hi havia ofrena pel pecat, per a venir a demanar perdó a Déu per algun pecat que impedís una relació íntima amb Déu.

Les ofrenes s'havien de portar al tabernacle, on els sacerdots levites acceptaven les ofrenes i les oferien a Déu conforme a les instruccions, i duien a terme els holocausts i sacrificis.

Déu va proveir diferents ofrenes segons les possibilitats de cada persona. Els que venien a oferir sacrifici pel pecat, oferirien un bestiar del ramat de vaques o ovelles, i els que no podien permetre's bestiar, podien oferir dos coloms. Fins i tot els que no poguessin costejar els ocells podien portar ofrena de farina. Déu volia que tots, sense importar la seva situació econòmica poguessin tenir aquesta comunió amb Déu.

Per a les ofrenes d'animals, el Senyor especifica el que es cremaria per a l'holocaust, que era el cap i les entranyes. Havien de ruixar la sang al voltant de l'altar. Ens diu també que tot el greix s'hauria de cremar en sacrifici a Déu. Tots els detalls i diferències entre un tipus i un altre d'ofrenes se m'escapen. Però em quedo amb uns pensaments que vull compartir.

Els hebreus que practicaven aquests rituals no podien estar venint contínuament a sacrificar, per motius lògics. Havien d'esperar a poder comprar el sacrifici i després poder anar al tabernacle. Més endavant en la història, quan construïssin el temple, haurien d'anar fins a Jerusalem a sacrificar.

A més, un sol sacrifici no era suficient per a mantenir l’accés obert a Déu. Aquests sacrificis s'havien de repetir periòdicament.

El sistema de sacrificis era, sens dubte, un sistema d'obres que representava un sistema de gràcia que Déu presentaria amb l'arribada de Jesucrist a la terra. Aquests sacrificis eren una representació, o com ens diu Hebreus 10:1, una “ombra dels béns definitius.”

La carta del nou testament als Hebreus diu: “amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any, perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats”. 10:3-4

Els sacrificis no podien resoldre el deute de l'home amb Déu. En múltiples ocasions a través de l'Antic Testament Déu els recorda que ell no s'agrada en els sacrificis. Què estrany! Ell va establir els sacrificis! No obstant això, en el que ens diu que s'agrada és en què sigui feta La Seva Voluntat.

La idea és que els sacrificis són una representació de com hauria de funcionar la relació amb Déu. Déu busca una comunió contínua on no hi hagi transgressió que s'interposi entre nosaltres i Déu. Això només va ser possible en el Calvari.

A Hebreus 10:8-13 ens diu: Sacrifici i ofrena i holocaustos i expiacions pel pecat no vas voler, ni et van agradar (les quals coses s'ofereixen segons la llei).

Més Crist diu: “Heus aquí que vinc, oh Déu, per a fer la teva voluntat; treu el primer (els sacrificis), per a establir això últim (la voluntat de Déu)

En aquesta voluntat som santificades mitjançant l'ofrena del cos de Jesucrist feta una vegada per sempre.

Ens diu “Certament tot sacerdot està dia rere dia ministrant i oferint moltes vegades els mateixos sacrificis, que mai poden treue els pecats; però Crist, havent ofert una vegada per sempre un sol sacrifici pels pecats, s'ha assegut a la destra de Déu.”

És a dir: Quan es va poder deixar de fer aquest tipus d'ofrenes i sacrificis? Quan Crist va oferir el sacrifici “una vegada per sempre.” Quan ens diu que s'ha assegut a la destra de Déu és per a dir-nos, com va exclamar Crist en la creu, “Consumat és”, és a dir, s'ha acabat. “He completat la voluntat del meu Pare.” Ara les transgressions de l'ésser humà poden ser perdonades d'una vegada per sempre.

Vol dir això que ja no ofenem? Estaria bé, però la nostra experiència ens diu el contrari. Ofenem quan fem unes certes coses, i ofenem quan no fem unes altres.

Sens dubte no hem aconseguit la perfecció, però tenim la certesa que el perdó complet està garantit en la sang de l’Anyell de Déu. Crist ja ha pagat el deute. Ara podem tenir accés directe al Pare per Ell. Podem venir a Ell contínuament, per a presentar-li ofrena de gratitud, o per a demanar perdó per aquelles coses que ens distancien d’Ell.

Som, sens dubte, persones privilegiades. Acabo amb el repte d'Hebreus 10: 19-22:

“Tenim, doncs, germans, confiança d'entrar en el Lloc Santíssim per la sang de Jesús, entrada que ell inaugurà per nosaltres, un camí nou i vivent a través del vel, és dir, la seva carn, i tenint un Gran Sacerdot sobre la casa de Déu, atansem-nos amb cor sincer, amb plena certesa de fe, purificats els cors de mala consciència, i rentat el cos amb aigua pura. Mantinguem ferma la confessió de l'esperança perquè és fidel aquell què feu la promesa “

Gaudeix d’aquesta veritat.