Passats tres mesos de la fugida d'Egipte, el poble d'Israel havien arribat a la muntanya del Sinaí. Llegim a Èxode 19 que Déu parla amb Moisès i li exposa el pacte que vol fer amb el poble d'Israel. Això deriva de la promesa de Déu a Abraham. Déu diu: “si guardeu el meu pacte, vosaltres sereu el meu especial tresor” i diu “em sereu un regne de sacerdots, i gent santa.” Quin pacte preciós!
Diu al verset 8 que el poble es va comprometre a obeir dient: “Tot el que Jehovà ha dit, farem.”
Déu mateix parlaria a tot el poble per donar-los les ordenances que haurien de complir. Per això haurien de santificar-se tots, perquè per estar en la presència del Déu sant no hi devia haver corrupció. Déu els dona tres dies per purificar-se.
Llegim a Èxode 19:16 “Va esdevenir que al tercer dia, quan va venir el matí, van venir trons i llampecs, i un núvol espès sobre la muntanya, i so de trompeta molt fort; i es va estremir tot el poble que era al campament.” Amb el poble situat a peu de la muntanya, i Moisès més avançat, Déu parla per donar-los els deu manaments al seu poble.
“Tot el poble observava els trons i els llampecs, i el so de la trompeta, i la muntanya que fumejava; i veient-lo el poble, van tremolar, i es van posar de lluny. I van dir a Moisès: Parla tu amb nosaltres, i nosaltres t’escoltarem; però no parli Déu amb nosaltres, perquè no morim.” Èxode 20:18-19
Moisès va respondre al poble: “No tingueu por; perquè per provar-vos va venir Déu, i perquè el seu temor estigui davant vostre, perquè no pequeu.” Èxode 20:20
Moisès els diu: Déu s'ha mostrat en el seu poder perquè veient la seva grandesa no penseu a pecar. És a dir, por a Déu només l'ha de tenir el qui peca, però el que el segueix no ha de témer la seva grandesa; més aviat ha de sentir-se segur a la seva grandesa.
Moisès puja sol on és el Senyor, el qual li dóna aquest missatge per al seu poble:
Així diràs als fills d'Israel:«No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu.» 20:23
Déu també li dóna moltes lleis específiques per al poble. Moltes són sobre l'organització de la seva societat, i d'altres, aplicacions dels deu manaments a la vida diària del poble.
Li dóna les instruccions per a les diferents celebracions que observarien, i els assegura que l'Àngel del Senyor els acompanyarà fins que arribin a la terra promesa.
Moisès torna amb el poble per comunicar-los tot allò que Déu ha dit, escrivint totes les paraules, i ens torna a dir el text que “tot el poble va respondre a una veu, i va dir: Farem tot el que jehova ha dit.” 24:3 I van segellar el pacte amb sacrificis d’animals. El poble de Déu s'havia compromès a complir els manaments i les lleis que Déu havia establert.
Un cop més, veiem que Moisès puja a la muntanya amb Josuè mentre Aaron i els ancians es queden enrere. Aquesta vegada, Moisès ha d'esperar 6 dies al núvol abans de veure el Senyor. Al setè dia, Moisès va davant la presència del Senyor, on passarà els propers 40 dies i nits. Ens diu que el poble el veia des de baix com un foc abrandat al cim de la muntanya.
És durant aquest temps que Déu dóna a Moisès els plànols per a la construcció del Tabernacle, lloc que Déu ompliria amb la Seva presència.
No obstant això, mentre Moisès és a la muntanya del Sinaí, el poble es posa impacient. No ha passat més d'un mes des que Moisès va pujar a rebre el pacte que ells han acceptat amb Déu, i dubten de si Moisès encara viu. El poble es queixa a Aaron i li demanen un ídol per adorar—Una representació de Déu. Tenien la presència de Déu allà mateix, al cim de la muntanya Sinaí! I a més, la promesa que els acompanyava l'Àngel, però això no els va semblar suficient. Volien alguna cosa que poguessin veure i tocar.
Déu dóna a moisès les taules del testimoni de pedra escrites pel seu propi dit i acaba amb un advertiment de la rebel·lia del poble. Li diu que és un poble tossut, al qual Ell podria destruir pel seu pecat i crear una nova nació del mateix Moisès. Aquí veiem Moisès suplicant que no destrueixi el poble, ja que ells són part del pacte de Déu amb Abraham, i destruir-los faria que els altres pobles parlessin malament de Déu.
No obstant això, Moisès mateix s'enfurismaria amb el poble en arribar al campament, com lleguim a Èxode 32:19-20 “esdevingué que quan ell va arribar al campament, i va veure el vedell i les danses, va cremar la ira de Moisès, i va llançar les taules de les seves mans, i les trencà al peu de la muntanya. I va prendre el vedell que havien fet, i el va cremar al foc, i el va moldre fins a reduir-lo a pols, que va escampar sobre les aigües, i el va donar a beure als fills d’Israel.” 25-26: “I veient Moisès que el poble estava desenfrenat, perquè Aaron ho havia permès, per vergonya entre els seus enemics, es va posar Moisès a la porta del campament, i va dir: Qui està per Jehovà? Junteu-vos amb mi”
S'hi van unir els fills de Leví. Aquests eren la tribu que servia com a sacerdots. Eren els únics que estaven indignats amb l'acció del poble. I ells van ser els que van portar el judici sobre els homes que havien pecat contra Déu.
Aquest trist succés mostra com és de fàcil per a les persones desviar-se del seu compromís amb Déu. Aquests eren el poble que havia dit que farien tot el que Déu digués, i quan passen per un temps d'incertesa, es crean la seva pròpia imatge de Déu i aquest serveixen de la manera que els dóna la gana.
Molt similar a molts que avui dia diuen que creuen que hi ha un Déu, però adoren les seves pròpies creacions, siguin imatges físiques de Déu o idees que es fan a les seves ments. Actuen com els que obertament rebutgen Déu, i veiem que la santedat de Déu no pot habitar amb el pecat de rebel·lió i idolatria.
Amiga que escoltes avui, Déu ens ha parlat. La seva Paraula és la Bíblia. Si vols servir Déu, ho has de fer segons Ell ha comunicat per la seva Paraula, així que fas bé de llegir-la i escoltar-la. Que no ens enganyem creient que a Déu se'l serveix segons un vulgui. Déu ens diu a Joan 14:15 “Si m'estimeu, guardeu els meus manaments.”
L'estimes?