Com que estarem llegint a través de la Bíblia, m'agradaria presentar el Messies, perquè durant el nostre viatge a través de la Bíblia puguis veure'l reflectit a les Escriptures. Això farà que la teva lectura de la Bíblia tingui més significat per a tu.

On veiem la primera aparició del Messies a la Bíblia? Ja ho vam veure al primer capítol, darrere del teló, quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança." Crist ja hi era, part de la trinitat, en la creació de l'univers i tot el que en ell hi ha.

I quan arribem al capítol tres, després de la desobediència d'Adam i Eva, llegim a Gènesi 3:15-16. “I Jehovà Déu va dir a la serp: Perquè això vas fer, maleïda seràs entre totes les bèsties i entre tots els animals del camp; sobre el teu pit caminaràs, i pols menjaràs cada dia de la teva vida. I posaré enemistat entre tu i la dona, i entre la teva llavor i la llavor seva; aquesta et ferirà al cap, i tu la feriràs al taló."

En introduir el pecat al món, Satanàs sembla haver guanyat la victòria, però Déu li contesta assegurant-li que això és tan sols una batalla guanyada. Déu tenia planejat un redemptor, un salvador que salvaria el seu poble dels seus pecats.

Aquí tenim la promesa que la llavor de la dona, és a dir, el Messies que havia de venir, feriria de ferida mortal la Serp. Diu el verset 15 del capítol 3 que Satanàs feriria a la llavor al taló, això és el turmell. Una ferida al turmell és dolorosa, però no és mortal. La llavor de la dona feriria el maligne al cap, deixant-lo condemnat a una mort inevitable. Un cop més, ens recorda que a l'últim llibre de la Bíblia, a Apocalipsi 12:9 diu "I va ser llançat fora el gran drac, la serp antiga, que es diu diable i Satanàs, el qual enganya el món sencer; va ser llançat a la terra, i els seus àngels van ser llançats amb ell."
Això és el compliment final del qual passaria a la creu del Calvari.

Com sabem que aquest text parla de Satanàs i del Messies?

A Romans 16:20, l'apòstol Pau diu: "I el Déu de pau aixafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus," al·ludint al text a Gènesi 3. Tenim una referència similar al Salm 91:13, un salm messiànic que diu «caminaràs damunt l'àspid i l'escurçó, trepitjaràs el lleó i el drac.»

La Bíblia es refereix en diferents ocasions a Satanàs com a lleó, àspid (o serp) i drac.

El terme" llavor" es refereix a descendència. La frase" llavor de la dona" indica que l'alliberador naixeria d'una dona.
A Gènesi 22:18, parlant a Abraham, dona aquesta promesa "En la teva llavor seran beneïdes totes les nacions de la terra, ja que vas obeir a la meva veu."
A Gàlates 3:16 diu: "Ara bé, a Abraham van ser fetes les promeses, i a la seva llavor. No diu: I a les llavors, com si parlés de molts, sinó com d'un: I a la teva llavor, la qual és Crist."

Això es compliria dos mil anys més tard. Ho veiem al relat del naixement de Jesús a Mateu 1:18 "El naixement de Jesucrist va ser així: Estant d'esposada Maria la seva mare amb Josep, abans que s'ajuntessin, es va trobar que havia concebut de l'Esperit Sant."

Penso en un verset a Colossencs 1:15 que diu: "Ell és la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota creació." Aquesta preciosa llavor de dona és aquella llavor promesa, que feriria la serp antiga al cap.

Hebreus 2: 10-15, parlant de Crist diu «Perquè convenia, en efecte, a aquell qui és creador i destinatari de totes les coses que existeixen, havent-se proposat de conduir molts fills a la glòria, perfeccionar, per mitjà del sofriment, l'autor de la salvació d'ells. Posat que tant el qui santifica com els qui són santificats tenen tots una mateixa procedència, no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, quan diu: "Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de la congregació et lloaré", i encara: "Jo posaré en ell la meva confiança", i segueix: "Aquí estic jo amb els infants que Déu m'ha donat." Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n'ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable, i alliberar tots els qui per la por de morir es mantenien esclaus tota la vida.»

L'autor de la vida naixia de dona en carn i sang, per portar-nos la salvació dels nostres pecats. Va néixer de dona per morir a la creu, i així pagar pels nostres pecats. Va patir perquè nosaltres no haguéssim de ser esclaus del pecat, perquè pel seu sacrifici a la creu fóssim lliures per servir el Senyor.

Així que veiem el compliment de Gènesi 3:15 en Crist, llavor de la dona que aixafaria de forma mortal el maligne i el mal a la creu del Calvari: com llegim a Colossencs 2:15, Crist, derrotant els principats i les potestats, els va exhibir públicament, triomfant sobre ells a la creu."

Gràcies a Déu pel Messies Salvador.
A Ell sigui la glòria pels segles dels segles.