L’esclavitud va estar present a Catalunya des de l’edat mitjana i es va accentuar amb l’expansió dels regnes cristians i també l’expansió catalana pel Mediterrani. De fet, a la Barcelona dels segles XIV-XV, entre un 10% i un 15% de la població era població esclavitzada.
Ja a l’Edat Moderna, els negocis que es van establir amb el nou continent van propiciar el naixement d’una indústria molt lucrativa: el tràfic d’esclaus. L’esclavatge va continuar vigent fins ben entrat el segle XIX, amb diferents fases. Fins i tot després d’abolir-se, el compliment va ser irregular i desigual.
El nom d’Antonio López és ja conegut pel gran públic, però no va ser ni de lluny l’únic. ¿Quins van ser els els altres noms destacats del tràfic d’esclaus? ¿Fins a quin punt la prosperitat de la Catalunya del segle XIX va estar relacionada amb l’esclavatge? ¿Com veia la societat del moment aquesta pràctica? Són algunes de les preguntes que hem compartit amb dos experts en el tema: Martín Rodrigo, professor d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, i Gustau Nerín, professor d’Història de l’Àfrica de la Universitat de Barcelona. Tots dos són investigadors especialitzats i autors de llibres sobre l’esclavisme.
Amb ells ens endinsem en aquest nou episodi de SOM, el podcast divulgatiu del Museu d’Història de Catalunya.