Avui al SOM Pòdcast fem un nou viatge en el temps i ens situem a principis del segle VIII. El regne visigot, que ocupa bona part de la península ibèrica, es troba en declivi. Aquest context de feblesa l’aprofitaran els sarraïns. Aquest és el nom amb què la cristiandat va anomenar els àrabs, que es van expansionar per tot el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àsia Menor i gran part de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Una gran part de la Península va adoptar les estructures socials i econòmiques del nou poble dominant, l'àrab. En canvi, a la zona catalana del nord, la conquesta dels francs al final del mateix segle va donar lloc a la creació de la Marca Hispànica, és a dir, a la Catalunya prefeudal.
L’arribada dels sarraïns comporta la irrupció també d’una nova religió: la musulmana, fundada pel profeta Mahoma a principis del segle VII. Aquesta nova formulació religiosa s’acaba arrelant a la península i també comporta un llegat social i cultural potent.
Com es produeix l’expansió sarraïna? Hi va haver molta resistència? Com vivia la dona musulmana de l’època? I com era la convivència de musulmans, cristians i jueus? Són algunes de les preguntes que farem a Dolors Bramon. Ella és doctora en filologia Semítica i en Història Medieval. És autora de llibres com ‘Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya’.