L’any 1919, Barcelona viu immersa en una crisi que colpeja especialment les classes treballadores: amb la Gran Guerra (1914-1918), la burgesia s’ha enriquit, però les desigualtats són flagrants. El preu de productes bàsics com el carbó o el bacallà s’ha disparat i els conflictes sindicals són cada cop més violents.
Són els anys del pistolerisme, que provocaran centenars de morts i milers de ferits. Són també els anys de personatges mítics del sindicalisme com Salvador Seguí, el noi del sucre, i de personatges sinistres com el comissari Bravo Portillo o el governador Severiano Martínez Anido.
Enmig d’aquest clima de violència, precarietat i crisi social, a principis de 1919 tindrà lloc la famosa vaga de la Canadenca, empresa energètica coneguda amb aquest nom per ser precisament de capital canadenc. El conflicte s’origina a Camarassa i s’estendrà després a Lleida i Barcelona. A l’inici sembla un problema menor. L’acomiadament d’uns pocs treballadors per afiliar-se a la CNT produïrà un moviment de suport massiu, i a continuació la rèplica contundent de l’empresa: l’acomiadament de fins a 140 treballadors. Serà l’inici d’un dels enfrontaments més importants de la nostra història entre patronal i sindicats, i s’acabaria estenent a altres indústries i sectors.
La vaga de la Canadenca marcarà també un abans i un després en les reivindicacions obreres i sindicals, i serà coneguda sobretot per la fita de les vuit hores diàries com a jornada màxima.
Per parlar de tot plegat, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb l’escriptor Ferran Aisa, historiador i autor de 30 llibres de temàtica diversa, i el periodista David Revelles, especialitzat en la Barcelona de la Gran Guerra i comissari d’una exposició sobre els anys del pistolerisme.