Entre el 26 de juliol i el 2 agost del 1909, va tenir lloc a diverses ciutats catalanes una revolta antimilitarista i anticlerical.
L’arrel d’aquesta revolta va estar en el reclutament de joves obligats a anar a la guerra del Marroc, que es va intensificar quan el govern d’Antonio Maura va decidir enviar a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40.000 homes, amb molts reservistes casats i amb famílies al seu càrrec.
El sentiment d'injustícia s'incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven una quantitat fora de l'abast de les classes humils.
Tot plegat va portar a una gran vaga general pel 26 de juliol, que va acabar derivant en una revolta popular. Com a conseqüència, la ciutat de Barcelona va convertir-se en un autèntic polvorí.
Després d’aquests episodis, l’estat va confiar la repressió al capità general de Catalunya, Luis de Santiago, que clausurà 150 centres obrers i culturals, entre ells sis periòdics i totes les escoles laiques. Els motins van ser qualificats de “rebel·lió militar” i assignats a la jurisdicció de guerra, que va processar 1.725 persones.
Per conèixer millor aquesta setmana fatídica, avui ens hem citat al Museu d’Història amb Soledad Bengoechea, doctora en Història Contemporània i professional de la recerca històrica, i David Revelles, periodista i professor i un dels comissaris de l’exposició sobre pistolerisme del Museu d’Història de Catalunya.