Aquest conte es classificaria com a popular, donat que els seus personatges són humans, les situacions en què es veuen involucrats serien creïbles en el món real, tot i que de vegades hi intervenen éssers amb poders sobrenaturals, però sense arribar a convertir la història en una sèrie de fenòmens inexplicables o fets extraordinaris. El vell i la vella viuen junts i cadascú té una filla d’una relació anterior. És un cas que respon a la tradició maniquea de les dues germanastres, segons la qual el cantó femení és ambivalent: la filla del vell reuneix totes les qualitats (bondat, laboriositat, amor al pròxim, lletgesa, modèstia) i la filla de la vella tots els defectes (és lletja, mandrosa, envejosa, xafardera, egoista i avariciosa).