Alguna vegada us han fet una pregunta sobre Déu o la Bíblia que no sabies contestar? És clar que ni tu ni jo ens considerem teòlegs en el sentit més estricte de la paraula, però basats en l'etimologia de la paraula, si “teo” significa Déu i “logo” parla de coneixement, hem de concloure que tots els que coneixem Déu i estem creixent en el coneixement de Déu podem considerar-nos teòlegs en creixement, i hauríem d'aprendre per poder contestar aquestes preguntes, algunes sinceres, i d'altres, fins i tot malintencionades.
Pere vivia una època difícil a Roma. L'emperador romà odiava els cristians i volia desfer-se'n. Molts ciutadans no els veien amb bons ulls, i veiem que gran nombre de cristians havien hagut de sortir de Roma per protegir-ne les vides.
En aquest clima, llegim que Pere els anima a predicar l'evangeli amb les seves vides i a estar preparats per defensar la fe quan algú els preguntés. En primer lloc, Pere els demana que visquin per a Déu, caminant dignament, abstenint-se de tot allò que contradiu la santedat de Déu i “mantenint  un comportament correcte” (1 Pere 2:11-12).
Pere, al capítol tres, descriu l'actitud que a Déu li agrada, perquè cada persona que confessi el nom de Déu pugui viure amb una consciència neta, sabent que el seu caminar i el seu parlar estan en concordança amb les Escriptures.
A 1 Pere 3:15 Pere els  diu “reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’interessi per l’esperança que hi ha en vosaltres;” 1 PERE 3:15*.
Fins i tot en el clima hostil en què vivia Pere i aquests creients als quals les cartes anaven dirigides en primer lloc, podien recórrer a les Escriptures i pregar a l'Esperit Sant que els mostrés allò que Déu ja els havia donat a Sa Paraula, per poder defensar la fe amb una consciència tranquil·la.
Aquests cristians podien suportar persecució injusta sense renunciar a la fe en Déu, perquè la Paraula que Déu ha donat és digna de tota confiança. Com llegim a 2 Pere 1:19-21* “D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati. Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l’Escriptura no pot ser objecte d’interpretació privada, perquè no hi ha hagut mai cap profecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han parlat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant”.
El Senyor mateix descriu a Sa Paraula que aquests sants homes de Déu van ser directament guiats per l'Esperit Sant de Déu, de manera que el que van escriure és Paraula de Déu.
Nosaltres podem confiar en la veracitat de la Bíblia, igual que els creients que van rebre aquesta carta de Pere. Podem veure com les profecies de l'Antic Testament sobre la primera vinguda del Messies es van complir perfectament amb Jesús. Això ens hauria de donar encara més confiança en la resta de les promeses de la Paraula de Déu. Quan llegim de la segona vinguda de Crist i la seva victòria final sobre Satanàs i l'anticrist, podem tenir la certesa que es complirà tot allò que Déu ha dit a la seva Paraula. Per tant, com diu l'apòstol, hem de tenir tota confiança en la Bíblia i preparar-nos per fer-la servir per donar una contestació a les persones que ens pregunten sobre la raó de l'esperança que hi ha en nosaltres.
Aquests creients tenien l'Antic Testament i estaven rebent porcions del Nou. Si ells al seu dia tenien tot el necessari per presentar la seva fe en Crist, molt més nosaltres que tenim la Paraula de Déu completa al nostre abast i podem recórrer a aquesta cada vegada que vulguem.
Que el nostre caminar i el nostre parlar donin fe de la nostra relació personal amb Crist.
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana