La carta de Judes proveeix diverses històries com a il·lustració perquè els creients a qui escrivia sabessin quins comportaments havien d'evitar i com identificar aquells que seguien aquestes conductes.
Al verset 11* diu: “Ai d’ells! Que han tirat pel camí de Caín i per l’interès s’han abocat a l’error de Balaam; i s’han perdut en la rebel·lió de Corè”.
Judes els porta de viatge a la història jueva per repassar algunes històries de l'Antic Testament que reflectien actituds que no agraden a Déu. Ja llegim a la carta de Joan referent a Caín, de com la seva rebel·lia i la seva enveja el va portar a pecar contra Déu i el seu germà. Judes adverteix dels que segueixen el camí de Caín, recordant-nos amb aquesta al·lusió com és de terrible el camí de la rebel·lia. Quan Déu va enviar Caín a terra desconeguda, aquest va anar, es va emportar els qui formarien la seva família i cercle d'amistats, i va construir una ciutat on la violència regnava. Que trist, que en lloc de penedir-se i aprendre dels seus errors, va seguir el seu camí a la perdició. Ai d’ells que segueixen aquest mateix camí!, diu Judes.
Continua fent al·lusió a Balaam, el qual per lucre, va fer aliança amb els que venien contra Déu i el seu poble. Recordem la història de Balaam, profeta del qual llegim a Nombres 22-24. El rei Balac volia que aquest maleís el poble d'Israel. Balaam, profeta al servei del Déu d'Israel, volia les riqueses i la fama que Balac li estava oferint, però temia ofendre el Déu veritable. Tot i això, l'amor als diners el va portar camí a maleir el poble. Tal va ser el seu afany, que Déu va fer servir la somera per treure'l de la seva tossuda actitud, però aquest va colpejar al pobre animal mentre aquesta miraculosament li parlava.  Aquesta història seria graciosa si no il·lustrés la neciesa de l'home que insisteix a anar pel seu propi camí i buscar el seu propi guany pensant que pot enganyar Déu. Com que Balaam n'hi ha molts, i qualsevol de nosaltres podríem caure en el mateix error. Ai dels qui segueixen la seva pròpia neciesa i s'allunyen de Déu malgrat els advertiments divins!.
El tercer exemple és el de Corè, personatge que trobem al capítol 16 de Nombres. Malauradament, aquest home de la tribu de Leví es va rebel·lar contra el pla de Déu, i va organitzar un grup per enfrontar-se a Moisès i Aaron, els líders que Déu havia posat per guiar el poble. L'argument de Coré era que tots ells eren sants, i per tant, ells triarien qui els liderés. De ben cert, Déu els havia apartat pel ministeri, perquè eren part de la tribu dels sacerdots, però s'estaven rebel·lant contra Déu buscant més glòria i poder per a ells en lloc de glorificar Déu en la posició que Déu els havia donat. Déu, després d'advertir-los i donar-los oportunitat de penedir-se'n, va portar judici sobre els rebels que van decidir seguir el camí de Coré. Ai d'aquells que encara avui busquen glòria per a ells mateixos, anteposant la seva voluntat a la de Déu!
D'aquests continua dient Judes: “Aquests són esculls en els vostres àpats de germanor, golafrejant i apeixant-se ells mateixos sense miraments; núvols sense pluja enduts pel vent; arbres de tardor sense fruits, dues vegades morts, desarrelats. Ones furients de la mar, que escumegen la pròpia vergonya; estels errants, als quals és reservada la foscor de les tenebres per sempre.” JUDES 1:12-13*.

Són paraules fortes, però que fort és tornar-se contra el Totpoderós. Això és el que van fer els àngels caiguts, i per això esperen “el seu judici al gran dia” (6).Judes dona també l'exemple de Sodoma i Gomorra, ciutats que menysprearen la gràcia de Déu per delectar-se en pecats que Déu condemnava. Aquestes també “van ser posades per exemple, patint el càstig del foc etern” (7). “Malgrat això, també aquests somniadors embruten el cos, rebutgen l’autoritat i infamen les dignitats.” JUDES 1:8*.Segles més tard hi havia persones així entre els veritables cristians, i avui dia, els anys han passat, però els mateixos pecats continuen vigents. Aquells que pequen d'aquesta manera, no només cauen ells mateixos, sinó com en cadascuna de les històries que comparteix la carta, en porten molts que els segueixen a la perdició. D'aquests advertia Judes a les esglésies.
Des del principi Déu ha advertit d'aquests errors i de la fi d'aquells que insisteixen a anar contra Déu. Enoc, el qui va caminar amb Déu i no va veure mort aquí a la Terra, setè des d'Adam, va profetitzar també dient: “a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests pecadors impenitents han proferit contra ell. Aquests són murmuradors malcontents que viuen segons els seus instints; per la boca els surt la presumpció i simulen admiració a les persones per veure què en poden treure.” JUDES 1:15-16*.
Gràcies a Déu això no ha de ser la fi. Déu ha proveït la sortida; Ell ha ofert perdó i reconciliació. Davant d'aquesta ofensa al Déu Sant, aquest ofereix perdó de pecats a tot aquell que ve a Ell penedit. Aquests exemples mostren els qui no van voler tornar-se a Déu, però a la Paraula també llegim dels qui el van rebre, dels qui creuen en nom seu. A cadascun de nosaltres Déu ens ha declarat Fills de Déu (1 Joan 1:9). Feliç l’home que té posada la seva confiança en Déu (Salm 40:4).
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana