El llibre d'Apocalipsi conté les coses que són i les que han de ser. Els primers capítols del llibre contenen les cartes a les set esglésies, que representen l'església de Déu en aquesta era cristiana. No obstant això, Joan va veure també aquelles coses que encara estan per passar. Crist li diu al verset 19 del primer capítol: “Escriu, doncs, això que has vist, el que ara és i el que vindrà després”*.
Hem descrit el que Joan va veure en obrir-li la porta al cel. Va veure el Pare al seu tron, àngels, ancians i multituds que l'adoraven, i va veure Crist, l'Anyell, el qual era l'únic digne d'obrir el llibre que portaria el judici sobre la terra. Hem llegit del que el llibre revelava, de com hi haurà guerres, plagues i desastres naturals com no hem vist mai, el resultat de la rebel·lia humana i la maldat de l'anticrist. Déu deixarà anar aquells éssers que es van rebel·lar contra Ell al principi i aquests portaran destrucció a la terra com mai s'ha experimentat en la història del món.
Els capítols 12-14 ens presenten una visió de set personatges que Joan va veure en aquesta escena i que estaran presents als esdeveniments dels darrers tres anys i mig de la tribulació. En primer lloc, veu una lluita entre una dona i un drac. L’escenari d’aquest gran senyal és el cel.
Al capítol 12:1 llegim “Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part.” Apocalipsi 12:1-2 BCI.
Aquesta dona que va veure Joan és la representació d'Israel, el poble de Déu. La segona part de la tribulació està enfocada a Israel, i aquí veiem que el poble de Déu experimentarà un gran dolor. D'aquesta dona va venir el Messies, el que s'asseurà al tron ​​de David el seu pare. Ens diu el text que la dona, el poble escollit de Déu, és guardada al desert durant 1,260 dies per a la seva protecció; aquests són el temps i temps i mig temps del verset 14, que és la segona part de la tribulació. Déu protegirà Israel de manera miraculosa perquè el segon personatge que trobem en aquesta escena, el drac, no la pugui destruir.
Llegim al verset 3 “Al cel aparegué un altre prodigi: un gran drac roig amb set caps i deu banyes; sobre els caps hi porta set diademes”*.
Al llibre de Daniel, capítols 7 i 8 llegim també sobre aquest drac, que és Satanàs. Aquest drac roig, venia amb intenció de matar i destruir. Llegim al text que “la seva cua arrossegava la tercera part de les estrelles del cel, i les va llançar sobre la terra. I el drac es va aturar davant de la dona que estava per donar a llum, a fi de devorar el seu fill tan aviat com naixés.” La missió d'aquest personatge, el gran desig, és acabar amb el poble de Déu i amb el Fill promès.
Aquest Fill és el tercer personatge que veiem en aquesta escena. “Un noi que ha de regir totes les nacions amb ceptre de ferro”, és Jesucrist, l'hereu del tron. I ens diu el text que aquest que regnaria “fou arrabassat prop de Déu i prop al seu tron”. (12:5*) D'aquesta manera, encara que Satanàs volia per tots els mitjans evitar que Jesucrist regni, no ho aconseguiria. La mort i la resurrecció de Crist van segellar el seu regne etern al cel i també un regne físic aquí en aquesta terra al final d'aquesta gran tribulació, en compliment de les profecies messiàniques de l'Antic Testament.
El quart personatge és l'Arcàngel Miquel, el qual trobem també als capítols 10 i 12 de Daniel. El seu nom significa, “Qui com Jahvè?” Aquest principal dels àngels de Déu juntament amb àngels al seu comandament és el triat per fer guerra contra Satanàs i els seus àngels.
Als versets 7-9 del capítol 12 llegim “Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va lluitar amb els seus àngels, però no va poder resistir i van perdre el lloc que tenien al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels”*.
Notem que Satanàs, a qui atribuïm molt de poder, no lluita directament amb Déu. Satanàs mai no arribarà a l'alçada de Déu; recordem que aquest és un àngel, i a més, aquí podem veure que Miquel, aquell que com el seu nom indica reconeix Déu com el Totpoderós, és qui venç el drac, la serp antiga de l'Edèn, Satanàs l'acusador.
Narra Joan als versets 10-12*: “I vaig sentir al cel una aclamació que deia: “Ara s’ha consumat la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, i la potestat del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu. Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir. Per això congratuleu-vos, oh cel i els qui hi feu estada”. 
Quan Satanàs és fet fora de l'escena celestial vindrà a la Terra amb venjança, a fer mal a aquells que adoren l'Anyell. Aquest temps de persecució serà com res que s'hagi viscut mai a qualsevol lloc de la terra, perquè el diable, sabent que no li queda gaire temps per al seu judici final, vindrà amb gran ira contra el poble de Déu i contra aquells que guarden els seus manaments i el testimoniatge de Jesucrist (12:17).
Aquests són el cinquè personatge, aquells que seran salvats durant la tribulació gràcies al testimoni dels 144.000 jueus que compartiran l'evangeli amb els que no coneixien Crist en el moment del rapte. Nosaltres creiem que aquells que han estat salvats per fe a través de la història anirem amb Crist als núvols quan aquest vingui a rescatar-nos, abans que tot això que llegim esdevingui. En aquest moment, serem a l'escena celestial del tron, lloant Déu.
El sisè i el setè personatge són la bèstia del mar i la bèstia de la terra, de les que llegim al capítol 13. La bèstia del mar (13:1-10) representa l'anticrist. És una bèstia semblant a les bèsties de les visions de Daniel, però aquest cap té una ferida de mort que ha estat curada. Aquest cap rebrà autoritat del drac, Satanàs mateix, durant 42 mesos, que són tres anys i mig, durant els quals blasfemarà contra Déu i farà guerra contra els sants. Juntament amb aquesta, veiem una altra bèstia que surt de la terra (13:11-18). Aquesta bèstia és la representació del fals profeta que acompanyarà l'anticrist. Aquest fals profeta promourà l'adoració mundial de l'anticrist mitjançant diversos senyals poderosos, i aconseguirà el control del món, dissenyant i exigint una marca a la mà dreta o al front dels fidels a l'anticrist. En aquest moment, tot serà ombrívol aquí a la terra.
Però malgrat la fúria de Satanàs i la destrucció que aquest ocasionarà juntament amb el seu anticrist i el fals profeta, el poble de Déu prevaldrà per mitjà de “la paciència i la fe dels sants” (13:10).
Recordem que Crist mai no ens va prometre que el nostre temps en aquest món seria fàcil. Tots enfrontem tribulacions i dificultats, en menor o major grau. Però el que sempre ens va prometre Crist és que estaria amb nosaltres cada dia fins a la fi del món. Avui comptem amb la seva presència i força per a tot el que ens toqui enfrontar. La seva gràcia és més que suficient per a tot allò que ens pugui venir avui, i igualment serà suficient per a aquella generació que hagi de viure aquest moment de tribulació cap al desenllaç final de la història humana. Podem afirmar amb l'apòstol Pau que “Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.” ROMANS 8:37*.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana