Apocalipsis- 178 Missatge a les esglésies

21 nov 2024 · 9 min. 3 sec.
Apocalipsis- 178 Missatge a les esglésies
Descrizione

Als capítols 2 i 3 del llibre d'Apocalipsi trobem set cartes adreçades a les set esglésies d'Àsia Menor. Aquestes ciutats encara estant al mapa a la zona de Turquia, i...

mostra di più
Als capítols 2 i 3 del llibre d'Apocalipsi trobem set cartes adreçades a les set esglésies d'Àsia Menor. Aquestes ciutats encara estant al mapa a la zona de Turquia, i estan força a prop l’una de l'altra. Segurament Joan havia fet la ruta des d'Efes, fins a Laodicea passant per Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardis i Filadèlfia.
Aquestes cartes tenen com a propòsit animar als creients d’abans i els d'ara a romandre ferms en les dificultats. Les cartes són similars en estructura, incloent-hi lloança sobre el que estan fent bé, amonestació pel que han descuidat, ànim per continuar endavant en la transformació cristiana, i anticipació d'aquelles coses que ens esperen quan vingui Crist.
¿Qui és el que va escriure a les esglésies? Joan era qui les va redactar, però era Jesús qui els va parlar per mitjà de Joan. Entre els set canalers que Joan havia vist a la seva visió, caminava Crist. Aquest Jesús, ens diu el text, és el que estava parlant a les esglésies. El veiem presentat com el remitent a la introducció de cadascuna de les cartes. “El qui té les set estrelles a la mà dreta i es passeja entre els set lampadaris d’or”(2:1). “El primer i el darrer, el qui era mort, però ha tornat a viure”(2:8).“El qui té l’espasa afilada de dos talls”( 2:12). “El Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama de foc i els peus com el metall incandescent”(2:18). “El qui té els set esperits de Déu i les set estrelles”(3:1) “El Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, aquell qui, quan obre, ningú no pot tancar, i quan tanca, ningú no pot obrir”(3:7). “l’Amén, el testimoni fidel i veraç, el principi de la creació de Déu”(3:14) Aquest és el nostre Salvador, el Crist.
El missatge que va enviar a les set esglésies amb la lloança, l'amonestació, l'ànim i l'anticipació també és aplicable a l'església de Crist a través de la història i per tot el món. Per això Joan finalitza cada carta amb la mateixa exhortació: “Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.” APOCALIPSI 2:29*.
A l'església a Efes els va elogiar per la seva sana doctrina. Eren ferms en les seves creences, i sabien com identificar els falsos mestres. Efes era una església clau a la zona,  d'on l'apòstol Pau havia divulgat l'evangeli. Jesús els lloa per la seva constància a la doctrina, però els recrimina alguna cosa, perquè, en tot el seu afany per preservar la doctrina, havien descurat la seva relació personal amb Déu. Aquest primer amor existent al començament de la seva fe s'havia calcificat, portant-los potser cap al legalisme. Havien de recordar que la clau del cristianisme no és la religió sinó una relació vibrant amb el Salvador. Jesús els anima a reviure aquest amor perquè els esperava l'arbre de vida. Nosaltres tenim la mateixa promesa; per tant, visquem ara gaudint una comunió íntima amb Crist.
A Esmirna, Jesús els lloa per la seva fermesa durant el patiment. Pel que sembla els jueus havien blasfemat contra ells, i fins i tot sembla que havien patit tribulació en l’ambit personal i econòmic. Sembla que havien reaccionat bé a totes aquestes afliccions, i el Senyor no té res a recriminar-los. Els anima, recordant-los, com Pau havia escrit als corintis, que aquesta lleu tribulació momentània pot produir en nosaltres un cada cop més excel·lent i etern pes de glòria. (4:17) Els anima a mantenir-se, anticipant la promesa de la corona de vida, que com ens recorda Jaume 1:12, està reservada per als qui l'estimen.
Pèrgam era una ciutat on les pràctiques paganes abundaven, i l'església en aquesta ciutat havia de destacar per la seva resistència a aquestes pràctiques. Joan parla d'un cristià que pel seu testimoni fidel havia perdut la vida. Enmig d'aquest ambient, alguns creients s’havien refredat, i s'havien infiltrat a l'església pràctiques paganes, incloent-hi la participació en banquets on es feien sacrificis a déus pagans. El Senyor els amonesta, animant-los a penedir-se i apartar-se dels qui tacaven el nom de Déu amb les seves accions. Déu els donaria molt més del que ells haguessin de deixar per amor de Crist. Tenien assegurat el mannà amagat, fent referència a la provisió de Déu per al seu poble durant els seus anys de pelegrinatge al desert. A més, tindrien la benedicció de pertànyer als redimits de Déu. Aquesta és la promesa que cadascun dels seus fills tenim. 
L'església de Tiatira és lloada per les bones obres d'amor, fe, servei i paciència. Les obres d'amor anaven en augment. Tot i això, Jesús els amonesta per tolerar actes d'idolatria i immoralitat. Aquests, a diferència d'Efes, tenien molta obra social, però els faltava la fermesa a la doctrina de la santificació i la separació del mal. Havien de ser ferms en la seva fe, retenint les seves obres d'amor, però sense descuidar els principis establerts per Déu, perquè als qui romanguessin ferms els esperava l'estrella del matí.
A només 48 quilòmetres al sud-est de Tiatira hi havia l'església de Sardis. Aquests cristians havien descurat la santificació i l'amor, i Jesús els acusa d'apatia, de no mostrar senyals de vida espiritual. Només alguns semblaven ser veritablement vius. És interessant recordar que el Senyor Jesús, que ho sap tot i ho veu tot, sap qui està guardant la fe i qui s'està quedant adormit. Els insta a penedir-se'n, amb la promesa que Déu confessarà el nom dels qui romanen en Ell. Diu el 3:3*, “Recorda allò que vas escoltar i vas acceptar, segueix-ho” Quina bona instrucció per a cadascun de nosaltres.
Per a l'església a Filadèlfia Crist no té amonestació. Els lloa per perseverar en la fe, per guardar la Paraula i per honorar el seu nom. Aquesta no era una església imponent, però el Senyor els diu que encara que tenen poca força, Ell mateix els defensarà mostrant a tothom que Ell els estima. Als qui es mantenen en Ell els espera la corona de vida, un lloc al costat del Pare a la nova Jerusalem, i un nom nou a la preciosa família de Déu.
Els de l'església de Laodicea no reben lloança, ja que Crist els descriu com a tebis, que ni són a dins, ni són a fora. Se separaven dels pecadors, però no se'ls podia identificar com a sants. Estaven acomodats a la seva pròpia pràctica religiosa i no tenien el foc de l'Esperit a les seves vides. Però Crist els estimava, i en el seu amor els diu: “Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te.”(3:19*)
Això mateix ofereix Crist a aquells que estiguin tebis, als adormits, als que no mostren vida en l'Esperit. Penedeix-te i vine a Ell. Crist diu: “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.” “Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.”APOCALIPSI 3:20,22* 
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana
mostra meno
Informazioni
Autore David y Maribel
Organizzazione David y Maribel
Sito -
Tag

Sembra che non tu non abbia alcun episodio attivo

Sfoglia il catalogo di Spreaker per scoprire nuovi contenuti

Corrente

Copertina del podcast

Sembra che non ci sia nessun episodio nella tua coda

Sfoglia il catalogo di Spreaker per scoprire nuovi contenuti

Successivo

Copertina dell'episodio Copertina dell'episodio

Che silenzio che c’è...

È tempo di scoprire nuovi episodi!

Scopri
La tua Libreria
Cerca